El
text comença amb la idea de que es tracta d'una tradició
discontinua, no hi havia referents als anys 90, això va suposar
entrar a la universitat on van conectar amb les artistes dels anys
70, d'aquesta manera ha teixit la continuitat amb el passat.
- Com fer la lectura una via creativa d'aprenetatge individual i col.lectiu?
1-
Primera impressió/tipus de text.
2-
Qüestions d'estructura i argumentació.
3-
Propostes metodològiques per a escriure articles d'investigació.
4-
Continguts d'època.
5-
Comentar: Temes oberts a la reflexió des del punt de vista d'una
perspectiva feminista sobre la història de l'art.
Per
què he escollit aquest text? (opinió Asumpta)
- Motiu didàctic:
- Model d'estructura d'exposició argumental d'un estudi d'investigació que aplega d'altres?
- Capacitat d'aplegar i dialogar amb referents.
- Motius de contingut:
- Permet conèixer aspectes de la historiografia espanyola de l'art.
- Ens aproxima a conèixer la historiografia feminista espanyola de l'art contemporani.
- Motiu d'escriptura:
- Model de la claretat argumental.
- Inclou dubtes i preguntes retòriques en el desenvolupament del text.
- Perspectiva feminista:
- Revisionista/crítica.: Es un text que dona dues posibilitats i les combina. La historiografia feminista ha de ser crítica i ha de revisar el que s'ha escrit sobre el tema que es contempla i ha de revisar-ho amb uns ulls molt atents. Ha agafat els 70 i els 80 i el que s'havia escrit i com.
- Propositiva: proposa eixos de lectura nous en la història de l'art (desplaçar-se del moviments artístics donats a cercar altres narratives).
Primeres
impresions parlades a classe sobre el text:
- Busca recuperar y crear una genealogía de la historiografia del arte español y proponer lecturas de obras de artistas mujeres.
- Cridar l'atenció sobre el camp de treball espanyol específic i cercar primer l'estat de la qüestió i després.
- Paral.lelisme entre historiadora artistes sense referents degut a la discontinuitat.
- Detecta complices de la invisibilitat de les dones en la història de l'art espanyol: “Els historiadors d'esquerres”.
- Exemplifica la seva propia perspectiva feminista, no es queda en la crítica, va més enllà. És consistent en el seu discurs.
- El text et posa en alerta respecte a l'etiqueta “art espanyol contemporani” que et condiciona pel “nacionalisme espanyol... art de l'estat espanyol...”.
- Hi ha un art contemporani espanyol fet per dones que no s'ha estudiat.
- Revisió crítica a la historiografia espanyola d'art contemporani de la generació dels 70.
- Comparteix la seva investigacií i d'altres sobre la historia feminista breu de l'art dels anys 60 a l'actualitat (artistes dones).
- Coraje para crear ejes temáticos, no cronologicos y que no se crea un canon de filiación unico.
- L'artista dona coneix el moviment feminista? S'hi veu reflectida? Quina aportació pot fer a partir d'això?.
- Incluye a artistas hombres que trabajan sobre temas que no se consideraron “políticos”.
Primera
impressió/Tipus de text
- Presentació d'un projecte curatorial.
- Revisió de la historiografia de l'art espanyol: Es important el vincle de la història social o progressita pero amb atenció, i comença revisant.
- Recopilació de l'estat de la qüestió i contribuir a la creació de genealogia d'historiadores i investigadores feministes.
- Assenyala alguns nuclis de debat i diàleg en el camp d'investigació de la història de l'art espanyol de la 2/2 de segle XX.
- Proposa camps de treball temàtics (poc desenvolupat. Completa text de J.V. Aliaga).
Desenvolupament
de la base de treball d'investigació
- Historiografia franquista: art modern = informalisme.
- Historiografia crítica: art modern = rescaten realisme crític.
Art
modern formalista ↔ Art modern compromès
Identifica
problemes de la historiografia crítica:
- La contribució de les artistes al “art compromés” en el realisme crític no rep estudi (Amalia Àvia. Maria Dapena. Maruja Mallo, Ana Peters, etc) “Frialdad”, “paternalismo”, poques il.lustracions, identifica un problema important:
- La indagació de les artistes sobre la construcció de la imatge “de les dones” no es considera un tema polític seriós?
- Quan el valor és la relació “art i política” perquè en termes exclusivament de “formes polítiques” reconegudes en la tradició de la història de la violència explicita i la seva resistència. (guerres, règims polítics, revoltes, moviments socials, etc...)
Si
la historiografia critica no ve lo politico de estar artistas nos
tenemos que preguntar, que consideramos politico? Articulos que lo
desarrollan:
- De Haro Garcia Noemí. “Mujeres artistas e imagenes de la opresion femenina en el realismo critico. Revisando la historia oficial del franquismo
- Tejeda Martin Isabel. “Artistas españolas bajo el franquismo. Manifestaciones artisticas y feminismo...
“El
intruso” 1969 obra del Equipo Crónica
Estos
historiadores consideraron que el valor era arte y política
decidieron que esta obra es política. Al fondo se representa el
Gernika que hace referencia a un hecho politico de resistencia al
fascismo. El superheroe que tiene que ver con el pop y su relación
con su cultura de masa y además va con una espada que se relaciona
con la guerra. Hay muchos hechos visuales sobre los cuales no nos
cuestionamos si es arte político.
“Obra
de arte” de Ana Peters
Serigrafia.
Esta obra en su momento no se vió una obra política, ya que lo
vieron desde una perspectiva de relación amorosa entre un hombre y
mujer .
- Teoria feminista: Permet llegir i veure a través d'altres conceptes (dón ulls per veure).
- Concepte Sexual Politics, 1696 Categoria feminista de los años 70, de Kate Millet “Sexual Politics”, este libre hace referencia a les relacions de poder (privilegis) que s'han establert i s'estableixen entre homes i dones sense més raó que la sexuació. Són relacions prèvies al contracte social (però no estan fora d'allò social). Aquest concepte ees relaciona amb la triada de:
Contrato
sexual ↔ Patriarcat ↔ Heterosexualitat obligatòria
(Pacto
entre hombres por Gerda Lerner (modelo de sexualidad
el
cuerpo fecundo de las Victoria Sau reproductiva)
mujeres
(Carol Pateman) (Carla Lonzi, Adrianne Rich)
PRODUEIX
CANCELACIÓ DE GENEALOGIA MATERNA: Fundament
per a interpretar, entendre i escriure història de les dones.
PUC
RECONÈIXER
Qüestions
de gènere:
Gèrene:
Categoria d'anàlisi, creada des de l'acadèmia pel pensament
feminista i que va ser important i alliberadora a principis dècada
dels 70.
- esfer-nos del biologisme “lo natural de ser mujer”.
- Gerda Lerner: “La definición cultural de la conducta definida como apropiada a los sexos en una sociedad daada en una época dada. Género es una serie de roles culturales. Es un disfraz, una máscara, una camisa de fuerza en la que hombres y mujeres bailan su desigualdad danza” (The creation of patriarchy)
- Joan W. Scott.
- Eix del discurs de gènere no es mou de la narrativa patriarcal.
“Cosmetica”
Isabel Oliver
Crear
una imagen de las mujeres. La critica a la relacio industria de la
cosmetica.
“Vaginal”
Mari Chordà
La
sexualidad libre.
“Autorretrat
embarassada” Mari Chordà
L'enunciació
de l'experiència de la maternitat, un autorretrat d'artista/mare.
Treball
d'Eulalia Grau
Imatges
del treball domèstic i reproductiu que als 70 no es consideraven
polítiques
Primera
part
- Fonament de la base argumental:
- Situa quina és la narrativa històrica hegemònica: “breve repaso de la literatura
No hay comentarios:
Publicar un comentario