EN EL NOM DE LA MARE: TRADICIÓ, LINATGE, GENEALOGIA

El sistema del patriarcado es una costumbre histórica: 

tuvo un comienzo y tendrá un final. 

Parece que su época ya toca a su fin; 

ya no es útil ni a hombre ni a mujeres, 

y con su vínculo inseparable del militarismo, 

la jerarquia y el racismo, 

amenaza la existencia de vida sobre la tierra. 

                 Gerda Lerner “La creación del patriarcado”

¿PER QUÈ ÉS FONAMENTAL EL MATRILLINATGE?

A l'actualitat cal adonar-nos de com ha estat feta la història de l'art desde una perspectiva crítica, a través d'una tradició patrilineal que dura fins als nostres dies. Per altre banda, cal resaltar com les historiadores feministes van retractar quins eren els mecanismes a partir dels quals es construia aquesta tradició patrilineal en la qual la dona com a tal no hi apareix, s'ha eliminat de la historia. Caldrà crear nous discursos de com canviar la historia i construir una tradició matrilineal, tenint en compte el subjecte femení com a l'origen del tot, la figura de la mare, i la relació que es crea entre les mateixes dones. Per tant hi ha dos problemes historiografics: Retractar els mecanismes a través dels quals es construeix la historia i com l'escriptura comenta el patrillinatge, i reconstruir una tradició que recol.loqui la trascendència de la filiació materna i l'origen de les dones. Es necesari reconstruir una tradición, el nom que rep el llibre de Bea Porqueres. La cultura en la que vivim s'ha promocionat la pérdua de l'ordre simbólic de la mare. 

Marte y Rea Silvia, Rubens.

Quin cognom tens? Quin nom tens? Qué ens inserta en la historia social i la cultura? Són preguntes necesaries per començar a situar a la dona en la história. El primer que haurem d'investigar serà la posició que ocupa la mare en les genealogies com a creadora de la mateixa vida i la seva relació que es manté en les darreres generacions. El primer cognom que tenim es el del pare, això ja en diu molt de la situació social que ocupa la dona, una segona posició. Serà important establir, com a dones, una relació més propera amb el nostre nom per tenir consciencia del poder que té i de la relació que l'uneix amb la mare, amb la qual serà necesari mantenir un vincle vital. En el cas personal, Maria José es el nom de la meva mare, per una banda el seu pare li va posar aquest nom perqué volia tenir un fill, un clar exemple del que representaba en generacions anteriors tenir una filla, per altre banda María i José fan referéncia directa als pares de Jesús, com a protectors del que será el representant de Déu a la terra, novament personificat en un home, aquest fet es déu a que la meva ávia era molt religiosa, tot i que contradictóriament el meu avi no ho fos. Per allunyar-se de la tradició familiar, la meva mare va anomenar a la meva germana Beatriz, que tot i tenir un origen cristià, li va posar perqué es va sentir atreta per la bellessa del propi nom. El meu nom, Sílvia, deriva d'un origen llatí que fa referencia a la mare natura o deesa dels boscos, ja que el propi nom significa bosc. Em sembla curiós perqué tinc un especial interés en tot el que té a veure amb la mare terra, la naturalessa i tot el que deriva d'ella, en altres paraules, em sento molt identificada. Per altre banda es un clar exemple de mare i natura com a tal, la creació de vida en sí mateixa, que s'allunya totalment de la idea de la divinitat com a creadora del món en la tradició cristiana. Sembla que aquest orígen té una forta relació amb la realitat del meu neixement, que concretament va ser al mes d'abril, un mes en que sembla que la naturalessa resurgeix de la seva dormició durant l'hivern. Al nèixer, la metgessa que va cuidar de la meva mare i de mí mateixa va ser una jove amb el nom de Sílvia, per la qual la meva mare va decidir posar-me el mateix nom, una vegada més podem veure com a generadora de vida a una dona, que a la vegada ha sigut una font d'inspiració per a una mare que decideix posar-li el seu nom a la filla. Finalment, Rea Sílvia com a mare de Rómul i Rem, resultats de la violació del Déu Mart, un fet que novament marca el paper del subjecte femení a la historia, l'home per sobre de la dona que es sotmesa als plaers masculins. Fent una relació entre tota la historiografia i la propia experiència del meu nom, sembla que el nom de Sílvia personifica a la generadora de la vida mateixa. 

 La genealogia primera que ens apareix en la tradició religiosa será el que s'ha anomenat la Santa Generació o Santa Ana Trinitaria, la representació de Anna, Maria i el nen. 

PÈRDUA DE L'ORDRE SIMBÓLIC DE LA MARE

• Sau Victoria “El vacío de la maternidad. Madre no hay más que ninguna”:

Va ser el llibre que a la professora Assumpta li va sorprende per primera vegada i fer-se questionar la situació de la dona a la societat. La cultura en la que desapareix la importància de la generació de que les dones porten vida al món va ser històric, va tenir un moment en la història, és a dir, va ser sempre així. Quan desapareix la tradició materna apareix el patriarcat. Qualsevol cosa que faci una dona no fará historia, les dones desapareixem de la història a banda de que a la realitat hagi conseguit moltes coses que mereixen el seu reconeixement, no tenim història i no tenim possibilitats de fer-la. La tradició jueu cristiana i la tradició greco latina, les dues tradicions que fonamenten la cultura occidental es basen en aquest llegat patriarcal. Victoria Sau, escriptora i psicòloga, quan estava a punt de morir va escriure El vacío de la maternidad; Madre on hay más que una, a l'any 1995. En aquest llibre per explicar tots els seus coneixements on condensa les seves conclusions:
Mares (dones) = Funció del Pare / M=F(P) = La nostra vida només es pot registrar en funció al pare (homes). 
També detecta els textos on apareixen evidències de quan la dona va desaparèixer com a tal a la història. El ritual de quan la mare té un fill i el fill es passa als braços del pare, és un exemple més de que el pare es representa com l'origen de tot i no la dona, el mateix que dirà el psicoanalista Sigmund Freud.

• Rich, Adrianne. Nacida de mujer. Barcelona: Icària, 1999

Altre llibre que cal tenir com a referent en com veure la posició de la dona a la societat es Nacida Mujer. Adrianne Rich explica l'anàlisi antropològic i social d'aquesta pèrdua de la genealogia femenina de la vida.

No tenim història, i aqueses son les evidències d'aquesta realitat:

• Les nostres vides i produccions no eren “dignes de “fer història”
• Anònimes.
• Usurpades per pintors per tenir valor.
• Ningunejades (artesania/ART)
• Oblidades...
• Sempre “excepcions”

Margaret Harrison, artista anglesa serà exposada com a homenatge pel curador Xavier Arakistain, que dedica part de la seva obra a cumplir la llei del 50% de dones i homes en les seves exposicions, per tant ha fet moltes exposicions i seminaris de dones artistes. L'homenatge a Harrison es va dur a terme al Centre Azkuna de Bilbao. Harrison a part de ser una representant de l'activisme feminista, denuncia la visió de la seva época entorn la dona com a objecte sexual a través dels ícones masculins del pop art.

Si ens remontem en époques clàssiques, el mateix Vasari serà un perfecte exemplar d'aquesta situació, historiograficament a les Vitas no farà història de dones artistes, sino que tot seràn artistes homes. Volem entrar a la historia sent anònimes i excepcions? Podem parlar d'Artemisa Gentileschi o Frida Kalho pero aquest no és l'objectiu que es persegueix, ja que son artistes puntuals i excepcionals en la seva època. El punt important es fer tradició i reconstruir-la.

Fer història des d'on?

• Com a filles del pare?
• Com a filles de la mare, restablir la única que ens dóna orígen: la mare/real i simbòlica
  • La maternitat fet psico-sociall transcendent (SAU)
  • Cal donar-nos NOM, passar de l'essència a l'existència. Un nom és ser subjects històrics, agents socioculturals, ciutadanes, plens drets.
  • Desfer-se de la neutralotzació liberal-humanística “som persones”... celebrar dialogar, debatre la diferencia i les diferencies entre nosaltres (fer-les històriques) de “la dona” a “les dones”. Les construccions de gènere, les relacions de i entre els sexes.  Fem història de la dona està suspesa, perquè això esta en funció del patriarcat, no som estereotips, perque es considera que totes les dones es una, es important aquests canvis en el llenguatge, ja que diràn com som o el paper que ocupem a la societat.
  • Estar atentes a revisions constant de com es fa història.

Los MEGAPADRES del arte, donen cogonms, INSERTEN a les artistes en la tradició de la historia de l'art, legitimen. La tradició de l'art patriarcal reforça l'origen patern de l'artista, a posar-les en comparació amb obres d'artites masculins, entre els quals es troben els de Serie A i els de Serie B:
Serie “A”: Picasso, Duchamp, Warhol, Beuys... 
Serie “B” Baudelaire, Derrida, Freud, Lacan... 
Si està relacionat amb la Serie A tens un gran paper en relació, cal tenir aquesta relació perque si no el que la dona escriurà no tindrà cap valor en la cultura, aquests mega pares legitimen i son un element fonamental per formar el que s'anomenen els CÀNONS.

Què és el canon? Es una tradició consolidada i això es el que forma el cànon:

• Relato hegemónico + Corpus de textos + nombres de artistes + imaginarios sobre el artista, la creación + listados de temas, conceptos, debates + textos de la recepción crítica.
• Sistema de validación con sus reglas, normas, dinámicas que se construye constantemente legitimándose, cuando sus dinámicas se repiten y perpetúan.
• Atenció!! Reformar aquest procés requereix vigilància constant...

1- En resenyes d'exposició les internacionals + importants (formen canons): textos breus que es publiquen en revistes especialitzades i posen l'obra d'una artista en relació a d'altres per contextualitzar + donar valor.

Homes → Homes megapares

Dones → Megapares

Dones → No legitimen homes

2- En catàlegs de curadors

3- Les propies artistes

4- Les propies historiadores feministes

• La linia materna i la linia de la sororitat

Existeix? Donen entrada a alguna tradició?

Legitimen socialment?

Creen un sistema d'influencia?

La mare → Les germanes → Les amigues → Les mares espirituals o simbòliques → Les avies, besàvies...